David Parreño Mont

Jul 18

L’enciclopèdia multilingüe

eldiario.es analitza en un article l’activitat de les llengües cooficials a Internet i, en el cas del català, posa l’exemple de la intensitat de la Viquipèdia en català. “ Viquipèdia es el nombre de la edición catalana, la tercera en aparecer después de la inglesa y la alemana”, explica.

La Viquipèdia en català és la 17a amb més articles (en té 430.883) i el passat mes de juny 1.384 voluntaris van contribuir a la Viquipèdia. Hi apunto algunes teories que argumenten la vitalitat de l’edició en català de l’enciclopèdia:

Parreño explica que hay varias teorías sobre la intensa actividad de su idioma en Wikipedia. “Una de ellas apunta que podría ser un movimiento para reivindicar el catalán como lengua”, señala. Otra, que “ históricamente en Cataluña ha habido una gran tradición de cooperación civil que encaja muy bien con algunos de los valores de la enciclopedia virtual, como la horizontalidad, la voluntariedad y la ausencia de lucro”.

L’article també presenta els casos de la Fundació Azkue i de la presencia del gallec al Twitter i Gmail. El podeu llegir aquí.

Jun 24

Entrevista a “La nova tinta” sobre la Viquipèdia i preguntes diverses

May 14

Activisme del coneixement

Un periodista fa unes setmanes em va enviar un breu correu alertant d’un error a la Viquipèdia. El seu mitjà havia fet “copia-enganxa” d’un fragment incorrecte de la Viquipèdia i un lector atent i crític els va avisar. Em va sorprendre gratament; era el primer cop que rebia un correu així d’un periodista.

Quants cops hem sentit que la Viquipèdia està plagada d’errors? La contrapregunta immediata és: si has vist un error, què has fet per corregir-lo? Si hi ha errors a la Viquipèdia (que n’hi ha) és en gran part culpa nostra, de tots, perquè a la Viquipèdia no existeix la relació lector-editor tradicional en què un es queixa a l’altre. El lector esdevé editor en un clic per millorar un text que ha escrit un altre voluntari com ell. No s’hi val criticar des del sofà.

Alhora, la Viquipèdia fa augmentar el nostre pensament crític. Quants s’han cregut cegament el que diuen les enciclopèdies tradicionals? La Viquipèdia ens fa adonar que si ella pot tenir errors (oh!), els llibres, diaris, publicacions, … també. L’altre dia un historiador em comentava que en les enciclopèdies tradicionals es nota la ideologia de qui ha escrit cada article. (A la Viquipèdia algú contrari discutiria amb l’autor per consensuar un text acceptat per les dues parts). Cal contrastar les fonts.

Quan vaig rebre el correu del periodista vaig pensar que potser és gràcies a la tasca de pedagogia d’Amical Wikimedia. Però potser va més enllà. Hi ha dues actituds: la “això és una merda” o la “què puc fer jo per canviar-ho?”. Hi ha dues societats: l’adormida o la mobilitzada. Potser per això tenim una de les viquipèdies més actives.

May 05

Els carrers dels jocs florals

Article publicat al Núvol.

A les deu del matí d’aquest dissabte, mentre els més matiners ja sortien a passejar, la Cintia començava a preparar al teatre del Centre Fraternal de Palafrugell el projector per engegar la sessió de pel·lícules del dia. El teatre s’havia reconvertit per l’ocasió en un còmode cinema amb sofàs. El dissabte començava amb clàssics infantils i de Charles Chaplin, que serien precedits per diversos documentals i pel·lícules en honor a cineastes amateurs, com el sabadellenc Arcadi Gili. A primera hora ja s’emetia el curtmetratge de Gili L’Empordà 1940-1960, seguit pel documental d’Antoni Martí sobre aquest director.

Foto de David Serrano

Quan s’emetia la pel·lícula col·lectiva sobre Maria Mercè-Marçal Ferida arrel, els carrers de Palafrugell ja s’havien omplert i diverses activitats familiars animaven l’ambient. El grup humorístic  The McKensy’s Clan Band, vestit amb d’indumentària típic escocesa, feia cercavila pels carrers del centre engalanats per iniciativa dels veïns o artistes. Carrers enllà els firaires emplenaven els carrers del centre de la vila i al Museu del Suro s’hi feien manualitats.

Un cap de setmana a l’Empordà sense tramuntana, no és un cap de setmana. A Can Rosés el fotògraf i investigador Ricard Martínez fixava el seu muntatge perquè no se l’emportés el vent. La pluja del primer dia i la tramuntana havia malmès muntatges d’alguns patis, com de fet ha passat a cada edició d’aquest festival de primavera. M’explica Ricard Martínez que treballa sobretot la refotografia i que a través d’aquesta instal·lació fotogràfica volia “treure les imatges de l’Arxiu Municipal de Palafrugell i posar-les al carrer, fer que retrobessin amb la gent”.

Ja era el migdia i començaven a sonar els acords de Joan Masdéu des del pati de la Biblioteca de Palafrugell, decorat amb citacions d’autors locals com Narcisa Oliver, Glòria Cruz i Josep Martí Clarà “Bepes”. Les cançons del seu nou disc Dissabte es combinaven amb antic èxits com “El carrer dels jocs florals” o “On?”, del seu període amb els Whisnky’ns. La panxa ja volia anar a dinar, però jo només podia continuar passejant-me pels carrers de Palafrugell cantant: “Ja surt el sol. Cada cop bufa més lluny aquell mestral que em tornava boig. Vull jugar a fer brillar els dies al carrer dels jocs florals”.

Anant a escoltar l’explicació pública d’Enric Farrés em trobo Martí Capellà Palé, l’encarregat d’imprimir una vintena de samarretes amb la citació de Josep Pla amb la falta garrafal: “Flors i Violes és un exemple de què fer amb molta imaginació i pocs recursos”, comenta. Vist el rebombori ortogràfic que vam avançar al Núvol, l’activitat proposada per Enric Farrés prometia ser una de les més esperades. Així va ser i molta gent es va haver de quedar dreta per escoltar com ho justificava aquest artista.

El dissabte va acabar amb un dels plats forts del Flors i Violes, les actuacions de Bruno Oro iBlaumut. El públic va poder gaudir del nou disc de Bruno Oro i de Blaumut, en plena pujança des de la publicació del seu primer disc El turista. Les flors i violes s’apagaven per tornar-se a obrir l’endemà per últim cop aquest any.

L’artista “de begades” s’explica

Article publicat al Núvol.

Més enllà de la polèmica de la falta d’ortografia, Enric Farrés ha explicat públicament aquest dissabte el rerefons del ja mític grafit literari “De begades penso en Palafrugell”. Per Farrés, la citació escollida del volum El meu país crea una identificació total amb l’espectador “perquè pensa que si un escriptor de prestigi ho va dir, ell també ho podria haver dit”. Però per l’artista la citació i prou no tindria sentit, per això assegura que li afegeix la falta per “treballar la realitat i el dubte”. A més, el fet que la pintada sembli un treball professional i versemblant, com si la falta s’hagués comès realment, amplifica aquest dubte.

Enric Farrés exposa els motius de la seva pintada a la Fundació Josep Pla | Foto David Parreño

“Venia d’un projecte de fa un any de pintar una citació normal, així que quan aquest any em va proposar decorar aquest pati per Flors i Violes, vaig pensar a recuperar aquest projecte”, explica. D’aquesta manera, rendibilitzaria la intervenció i el treball no estaria només els quatre dies del festival primaverenc, sinó que entraria a formar part del nostre patrimoni cultural. L’artista ha explicat també que la seva voluntat no era modificar el contingut, sinó la seva forma, de manera que es carregués unes normes. “Les normes vénen d’un consens. Jo el que volia era atacar o jugar amb aquest consens, que molt sovint està lligat a la política”. Com a exemple, Enric Farrés posa el fet que el 1913 Enric Prat de la Riba promulgués  l’elaboració de les Normes ortogràfiques de Pompeu Fabra.

El fenomen del grafit ortogràfic d’Enric Farrés, alimentat per la xarxa, ha culminat amb la impressió d’una vintena de samarretes i postals amb la citació “De begades penso en Palafrugell”. Parlant amb Cyril Torres, comissari Flors i Violes, comenta que la polèmica de la falta ortogràfica ha permès que més gent s’interessés pel festival, encara que “l’anècdota no pot tapar el bosc”. Quant a les crítiques que ha rebut, reconeix que eren “plenament conscients que era una proposta insolent, perquè el treball de l’Enric Farrés és així”. Per això, afirma que com a director artístic ha de donar suport a l’artista. Revela que s’ha gravat un making of per demostrar que la falta estava pensada, i que faran públic un cop acabat el Flors i Violes i corregida la falta.

“Els nens em tenen por”

Per participar en els 4 dies sense pati, la visita sonora a la Fundació Josep Pla d’Enric Farrés, ens hem de posar uns auriculars i entrar en el joc. Amb música èpica de fons, se’ns dóna la benvinguda en aquest “viatge de literatura i temps”. Si estem disposats a passar un inicial “entrenament a l’hora d’acatar ordres”, ja estem preparats per qualsevol cosa. És en aquest moment que la veu desconeguda que ens parla des dels auriculars ens mana interactuar amb un bust de Josep Pla fet per Josep Dunyach o descobrir el que s’amaga dins un pupitre de l’exposició temporal de la Fundació: unes orelles de burro! Com expliquen, això “és un càstig per haver fet faltes d’ortografia a l’hora de voler citar un pensament d’autoritat literària”.

Volem sortir al pati, però no podem. Amb les orelles de burro, ens endinsem a la sala de conferències de la Fundació Josep Pla, on “present, passat i futur s’uneixen en un present psicotròpic” mentre anem sentint amb música de discoteca les paraules de Josep Pla: “Aquí vivimos en un medio de dialéctica cósmica total”. D’aquí, finalment podem sortir al pati de la Fundació, “el mirador del mal d’ulls”, on podem contemplar amb tota la seva esplendor la be alta de “begades”. Una falta d’ortografia que “només existeix per algú que coneix les normes”.

“Les normes són importants, i les ortogràfiques també”, diu l’àudio d’Enric Farrés. Parlant directament als participants, és la lletra “b” de “begades” que ens confessa: “Els nens em tenen por, sóc la personificació del suspès directe. M’encanta ser garrafal, sense excuses, la reina de les faltes, un virus que infecta el text, fent que el significat de la frase sigui una anècdota davant meu. Sóc tan garrafal que de vegades penso que sóc fluorescent i tot. Sóc com el Sol, brillo amb llum pròpia, il·lumino tant que faig molt mal d’ulls”.

L’activitat proposada per Enric Farrés converteix la Fundació Josep Pla en un espai de joc, on tothom hi pot entrar a través dels auriculars, però des de fora ningú pot sentir el secret de la be de “begades”. Un secret que no han pogut descobrir aquells que s’han quedat en la falta d’ortografia, en la primera casella d’aquest joc. “Mireu-la bé, perquè d’aquí a dos dies desapareixerà”, diu Enric Farrés fent-nos sagnar encara més els ulls.

May 01

Bepes: quan digitalitzar significa dignificar

Article publicat al Núvol

25 anys després de la mort de l’escriptor Josep Martí Clarà s’ha presentat el patrimoni literari d’aquest autor conegut popularment com a “Bepes”. Podria sonar estrany, però el fet és que de la seva extensa obra només s’han publicat tres llibres, mentre que 32 han restat inèdits fins aquest mes d’abril. Des d’ara, ja és consultable en línia el llegat literari que la família de Josep Martí Clarà ha cedit a l’Arxiu Municipal de Palafrugell.

 

Manuscrit del llibre Una de milionaris

En el marc de les activitats de Sant Jordi i el festival Flors i Violes, ha tingut lloc a la Fundació Josep Pla la presentació dels 32 llibres mecanografiats inèdits de Josep Martí Clarà, que ha servit per recordar la seva activitat literària i periodística gràcies a les aportacions dels investigadors Xavier Xargay i Núria Anglada. Josep Martí Clarà va ser un dels escriptors més populars de Palafrugell de la primera meitat del segle XX, va escriure diversos pregons de la festa major i va participar en multitud d’activitats de la societat civil. Ja li venia de lluny; el seu avi va ser primer secretari i fundador de la degana cooperativa de consum l’Econòmica Palafrugellenca, una de les primeres experiències de cooperativa de producció industrial del país. Implicat políticament, es va relacionar amb grups separatistes i el 1934 es va involucrar en els fets del sis d’octubre, raó per la qual va ser empresonat.

El periodista Santi Massaguer va explicar a la Revista de Palafrugell que d’aquesta experiència Martí Clarà en va sortir fortament colpit i, tot i que mai no va renunciar al seu ideal catalanista, va deixar de militar a formacions polítiques. De la seva etapa com a col·laborador del setmanari catalanista Ara n’ha parlat el professor i investigador Xavier Xargay, autor d’Escriptors a Palafrugell. Xargay ha contextualitzat l’aparició del setmanari Ara, portaveu del nucli català d’esquerres, en la dictadura de Primo de Rivera i ha mostrat les discrepàncies continuades entre l’Ara i el setmanari Baix Empordà, afí a la Lliga Regionalista. Arran de la seva incorporació a la militància política, Martí Clarà va començar a escriure al setmanari Ara des del 28 d’abril de 1932, un any després de la seva fundació, i compartiria espai amb Martí Jordi Frigola, Fermí Vergés i Josep Guilló.

Tanmateix, la seva aportació més significativa i prolífica és probablement la seva obra literària. Molts recorden en “Bepes” per haver portat Palafrugell a la literatura i recollit l’ambient popular de tota una època en obres com Palafrugell, parada i fonda (1959) o Una volta a la muralla (1984), escrites com deia ell “en palafrugellenc”. Tot i així, la filòloga i investigadora Núria Anglada ha apuntat que en els seus llibres inèdits no només tracta temes locals, sinó que molts d’ells són de caràcter històric, polític i fantàstic. Per Anglada, la característica en comú de la seva obra és l’ús de la ironia. Va escriure, també, lletres de cançons, de sardanes i d’havaneres, destacant les que va musicar Ricard Viladesau. Per justificar la seva dèria per escriure va afirmar que ho feia per sentir-se lliure, com si es tractés d’un refugi, i que també ho feia perquè en tenia ganes i s’hi sentia a gust. Encara que Martí Clarà afirmés que no sabia escriure i que intentés mostrar que els seus escrits eren només un exercici interior, Anglada ha intentat demostrar que escrivia encarat cap a un lector, com deixen palès les tres còpies que feia de cada llibre.

La família va cedir el llegat de l’escriptor a l’Arxiu Municipal de Palafrugell i, ara, es fa més accessible a tothom des de la xarxa en pro de la conservació i difusió de la memòria col·lectiva. Aquest procés culminarà en la transcripció dels textos per part de col·laboradors de l’Arxiu per convertir-los en llibre electrònics. Com afirma Xargay, “qui no recorda els seus orígens pot acabar perdent la dignitat”.

Apr 26

Un escàndol ortogràfic escalfa el festival Flors i Violes a Palafrugell

Article publicat al Núvol

Mentre la literatura i l’amor suraven arreu de Catalunya per Sant Jordi, mentre les lletres vivien el seu dia de glòria, a la terra de Josep Pla es cometia un crim ortogràfic. Enfilat a una bastida, un grup de persones pintava sobre una gran paret blanca del pàrquing de darrere la Fundació Josep Pla: “De begades penso en Palafrugell”. Una “b” antisistema que està causant un intens debat al carrer i a la xarxa. Qui ha fet això? Amb quin motiu? Què en diria Josep Pla?

image

L’origen de tot plegat cal trobar-lo a la sala de conferències de la Fundació Josep Pla, on mensualment s’organitzen presentacions i activitats de gran interès, però que estèticament tenia un problema. El gran finestral de la sala permetia contemplar de fons un anunci d’un supermercat que ja no ven a Palafrugell pintat a una gran paret de la casa del darrere, de manera que cada activitat que s’organitzava en aquest espai de patrimoni literari estava promocionada subliminarment per aquest antic supermercat.

Així doncs, un supermercat va despertar la imaginació de la Fundació Josep Pla i, en especial, de la ment creativa de l’artista multidisciplinari Enric Farrés Duran. Planià declarat, veia que s’havia de reivindicar la figura de Josep Pla des de l’actuació, sense idealismes ni veneracions, i que aquella era la millor paret per a fer-ho. Es troba al pàrquing del Casal Popular, un dels punts més concorreguts de Palafrugell, i és visible des de la Fundació Josep Pla. A més, la seu de la Fundació Josep Pla està situada prop de l’escola on l’artista precisament va aprendre a llegir Josep Pla, i el pàrquing en qüestió era abans el pati de l’escola. Un triangle perfecte que no podia desaprofitar.

El grafit literari era una bona idea, però Enric Farrés explica que “posar la cita i prou no tenia sentit” i que perquè tingués potència “calia treballar la realitat i el dubte”. A més, segons l’autor “permet desafiar el pensament normal de l’espectador i causar-li un cert mal d’ulls”. Com explica Anna Aguiló, directora de la Fundació Josep Pla, aquesta “pintada transgressora” serveix d’excusa per a crear l’activitat sonora “4 dies sense pati”. Tots dos coincideixen en afirmar que aquesta cridanera pintada només és la prèvia del que es podrà viure al pati de la Fundació durant el festival Flors i Violes, de l’1 al 4 de maig.

Flors i Violes pretén ser una festa dedicada a la primavera amb la creació d’un circuit d’escenaris de creacions i decoracions artístiques, concerts i degustacions gastronòmiques. Cyril Torres, comissari de Flors i Violes, explica que intenten que el circuit sigui el més divers possible i inclogui des d’artistes joves fins a artistes ja consagrats, tot i que cerquen una “certa regeneració”. Reconeix que preveien que l’obra de Farrés, aquest artista que ha exposat al MACBA i a la Fundació Tàpies, seria “insolent i provocadora”.

Un passeig pel pàrquing permetia copsar aquest matí l’abast de la polèmica. A tall d’exemple, un home lingüísticament ofès feia fotos del grafit amb el mòbil per denunciar el fet a l’alcalde i enviar-les al programa El gran dictat de TV3. Enric Farrés explica que s’ha trobat amb diversitat d’opinions i Anna Aguiló comenta que les “primeres reaccions han estat d’estupefacció i d’ira”, encara que la “resposta juganera del tuitaire @Trazzto ha ajudat a fer entendre que era una broma”. En @Trazzto ha respost a través de l’etiqueta #ElMurDeLesPlamentacions amb multitud d’imatges retocades amb frases iròniques, en la que segons l’opinió de l’artista mateix ha estat la millor reacció.

@CarmeFenoll @dapamont @Oriol_Oller pic.twitter.com/99ESMCcE4M

— Trazzto (@Trazzto)
April 24, 2014

Tot s’hi val #ElMurDeLesPlamentacions pic.twitter.com/mEZpUoVWN9

— Trazzto (@Trazzto)
April 24, 2014

#ElMurDeLesPlamentacions pic.twitter.com/qckucAIhIP

— Trazzto (@Trazzto)
April 24, 2014

 Anna Aguiló acaba tranquil·litzant la ciutadania: “Un cop acabat Flors i Violes, corregirem la falta garrafal perquè sigui el primer grafit literari de Palafrugell que passarà a engruixir el nostre patrimoni cultural amb una frase de Pla que evoca la seva literatura memorialística”.